Capittal opina: puc vendre l'empresa amb una inspecció d'Hisenda o un judici obert?

Resposta ràpida

Capittal opina que sí que es pot vendre una empresa amb una inspecció d'Hisenda o un litigi obert, i que l'única cosa que trenca de debò l'operació és amagar-ho. El comprador no fuig del risc quantificat: fuig del risc desconegut que apareix a mitja due diligence. Una contingència mesurada, documentada i presentada per tu es negocia amb retenció, indemnitat o ajust de preu; la mateixa contingència descoberta pel comprador es converteix en una rebaixa general i en una pèrdua de confiança que ja no es recupera.

Per què amagar-ho és l'única cosa que sí que trenca l'operació?

Perquè la due diligence troba els procediments oberts. Són a les notificacions rebudes, a la comptabilitat, a les provisions dotades, als honoraris d'advocats i al certificat d'estar al corrent d'obligacions tributàries. El comprador no ho pregunta: ho comprova.

Quan apareix sense que ho hagis explicat, el comprador deixa de discutir sobre la contingència i comença a discutir sobre tu. La seva lògica és senzilla: si això no hi era, què més no hi és. A partir d'aquí amplia l'abast de la revisió, apuja les retencions de tot l'expedient i endureix les manifestacions i garanties. El cost no és l'import de la contingència, sinó el descompte per desconfiança que s'aplica a tota l'operació.

Amagar-ho també té conseqüències jurídiques pròpies. Les manifestacions i garanties del contracte inclouen sempre una declaració sobre procediments administratius i judicials en curs. Signar-la sabent que és falsa exposa el venedor a una reclamació que normalment queda fora dels límits d'import i termini pactats per a la resta de contingències.

Com quantifico la contingència abans de seure a negociar?

Una contingència fiscal no és un número: són tres capes diferents i cal separar-les, perquè cadascuna es comporta de manera diferent.

• La quota. L'impost que l'Administració considera no ingressat. És la capa més previsible i es calcula amb la proposta de liquidació o amb l'acta.
• Els interessos de demora. Es meriten des del final del termini voluntari d'ingrés i continuen corrent mentre dura el procediment. Com més s'allarga el recurs, més gran és aquesta capa.
• La sanció. És la capa més incerta i la més discutible, perquè exigeix culpabilitat i motivació suficient. Pot no arribar a imposar-se i es pot anul·lar en via de recurs.

Després cal situar el procediment en la seva fase real: si encara és en tràmit d'al·legacions, si hi ha acta signada en conformitat o en disconformitat, si s'ha interposat recurs de reposició o reclamació economicoadministrativa, i si hi cap recurs contenciós posterior.

I cal respondre la pregunta que el comprador farà sempre: si el deute està suspès i amb quina garantia. La Llei General Tributària permet suspendre l'execució del deute impugnat aportant garantia suficient, habitualment aval bancari, i estableix que l'execució de les sancions queda automàticament suspesa en període voluntari quan es recorren en temps i forma, sense necessitat d'aportar garantia. Que el deute estigui suspès canvia el calendari de caixa de l'operació, i un aval en vigor consumeix línia bancària que el comprador haurà de substituir.

El resultat de l'exercici no és una xifra única. És un rang amb escenaris: import si s'estima el recurs, import si s'estima parcialment i import en el pitjor cas, amb la seva probabilitat raonada i amb l'informe escrit de l'advocat que porta l'assumpte.

Quant em costarà en preu i com ho absorbeix el mercat?

El mercat té quatre mecanismes per absorbir una contingència quantificada. No són alternatius: en una mateixa operació es combinen.

• Retenció en escrow. Una part del preu es diposita en un compte bloquejat per l'import estimat i s'allibera quan el procediment acaba o quan venç el termini pactat. És el mecanisme preferit del comprador, perquè els diners ja hi són.
• Indemnitat específica. El venedor assumeix aquest risc concret amb sostre i termini propis, diferents dels límits generals de les manifestacions i garanties. És el mecanisme preferit del venedor quan confia en el recurs, perquè no immobilitza caixa.
• Ajust directe de preu. Es descompta l'import del preu i l'assumpte deixa d'existir per al venedor. És la solució més neta i la més cara: pagues el pitjor escenari encara que després guanyis el recurs.
• Assegurança de manifestacions i garanties. Una pòlissa cobreix l'incompliment de les garanties del contracte i té sentit quan la mida de l'operació ho justifica. Convé saber que les contingències ja conegudes i declarades queden excloses de la cobertura estàndard: cobrir-les exigeix una cobertura específica, que es cotitza a part i no sempre es concedeix.

Triar entre escrow i indemnitat és una decisió econòmica del venedor, no un tecnicisme jurídic. La retenció immobilitza diners teus durant anys a canvi de tancar la discussió. La indemnitat et deixa els diners i et deixa el risc. Si creus de debò en el recurs, la indemnitat amb sostre i termini acostuma a ser millor negoci.

Qui dirigeix la defensa del procediment després del tancament?

Aquesta és la clàusula que pitjor es redacta i la que més disgustos dona. Després del tancament el procediment és de la societat, que ja és del comprador, però la factura continua sent del venedor a través de la indemnitat o de l'escrow.

Si qui paga no dirigeix, l'incentiu es trenca. El comprador no té cap motiu per barallar un recurs que no li costa res, i conformar-se és el camí curt. Per això el venedor s'ha de reservar per escrit la direcció del procediment quan n'assumeix el cost.

La clàusula de defensa ha de dir cinc coses: qui tria i paga els advocats, en quin termini es notifiquen al venedor les actuacions rebudes, qui decideix si es recorre o s'accepta la regularització, que cap part no es pot aplanar ni transigir sense el consentiment escrit de l'altra, i que el comprador s'obliga a facilitar documentació, accés i signatura dels escrits.

El punt de la notificació és més important del que sembla. Els terminis de recurs són peremptoris. Un venedor que s'assabenta tard d'una notificació ha perdut el recurs que estava finançant.

Funciona igual amb un litigi laboral, mercantil o una reclamació d'un client?

L'esquema és el mateix: quantificar, declarar, triar mecanisme i reservar-se la defensa. El que canvia és com es calculen les capes i què mira el comprador.

• Litigis laborals. Es quantifiquen amb la indemnització reclamada, els salaris de tramitació quan escaiguin i les quotes de Seguretat Social associades. Al comprador no li preocupa la demanda individual, sinó que sigui replicable: si la mateixa reclamació la pot presentar tota una categoria de la plantilla, la contingència deixa de ser un cas i passa a ser una política.
• Litigis mercantils. Reclamacions de proveïdors, disputes contractuals i conflictes entre socis. El risc rellevant sol ser l'efecte sobre el contracte, no l'import: perdre un plet amb el distribuïdor pot valer menys que perdre el distribuïdor.
• Reclamacions de clients. A més de l'import, el comprador mira la reincidència i l'efecte sobre la garantia de producte o de servei. Una reclamació de qualitat pot estar assenyalant un problema de procés que afecta comandes futures.

En els tres casos el comprador demanarà el mateix document: la relació de procediments oberts amb quantia reclamada, estat, instància, provisió comptable dotada i opinió del lletrat. Tenir aquest quadre fet abans que el demanin canvia el to de tota la conversa.

Quan ho he d'explicar, al quadern de venda o a la due diligence?

Al quadern de venda. Explicar-ho tard és l'error de calendari més car que comet un venedor. La contingència declarada des del principi és una dada de l'expedient; la mateixa contingència descoberta a la sisena setmana de due diligence és una troballa.

La diferència és el senyal que envia cada opció. Declarar-la tu diu que coneixes la teva empresa, que tens l'assumpte controlat i que has posat l'escenari dolent sobre la taula. Que la trobi el comprador diu que, o no ho sabies, o vas preferir que no se sabés. Cap de les dues lectures ajuda a defensar un preu.

La manera de declarar-la també importa. No és una nota al peu: és una pàgina amb l'origen del procediment, els exercicis afectats, l'import per capes, la fase actual, la provisió comptable, el criteri de l'advocat i la proposta del venedor sobre com tractar-la al contracte. Arribar amb la solució proposada et deixa negociant el mecanisme en lloc de negociar l'existència del problema.

Hi ha un efecte afegit en el preu. Una oferta feta sense conèixer la contingència es corregirà a la baixa quan aparegui; una oferta feta coneixent-la és una oferta real des del primer dia.

Què faig si la inspecció s'obre amb el procés ja en marxa?

Comunicar-ho al comprador immediatament, abans que ho vegi a l'expedient. Que s'obri un procediment durant el procés no és culpa del venedor; amagar-ho durant dues setmanes sí que ho és.

Després la feina és acotar-ho de pressa: quin impost, quins exercicis i quin abast té la comunicació d'inici d'actuacions, perquè un abast parcial sobre un impost i un exercici no és el mateix que un de general. Amb aquesta dada ja es pot estimar el rang d'exposició i posar-lo per escrit.

En el calendari hi ha dos camins. Esperar que acabi la inspecció allarga el procés molts mesos i envelleix tota la informació lliurada. Tancar amb la inspecció viva és el més habitual i es resol amb una retenció o una indemnitat dimensionada a l'abast real. Esperar només té sentit quan l'abast és tan ampli que cap comprador no pot acotar el risc, o quan la regularització és a punt de tancar-se i signar-la millora la foto.

El que no funciona és demanar al comprador que ignori l'assumpte. Si l'exposició no s'acota, l'acotarà ell, i sempre ho farà per dalt.

Quin és el següent pas si tinc una inspecció o un litigi obert?

El primer pas és aixecar el quadre de contingències abans de parlar amb ningú: cada procediment obert amb la seva quota, els seus interessos, la seva sanció possible, la seva fase, si està suspès i amb quina garantia, la provisió comptable dotada i l'opinió escrita de l'advocat. Amb aquest quadre al davant es decideix si convé sortir al mercat ara o esperar, i quin mecanisme contractual demanar. Sense ell negocies a cegues sobre un risc que el comprador estimarà pel seu compte i sempre a l'alça.

A Capittal Transacciones treballem la quantificació i el tractament contractual de les contingències fiscals i judicials dins de la valoració confidencial que preparem per als propietaris que es plantegen vendre. Som una boutique d'M&A mid-market que opera en el rang aproximat de 3 a 250 milions d'euros, amb vuit oficines a Espanya (Barcelona com a seu, Madrid, Girona, Lleida, Tarragona, Palma, Saragossa i València) i formem part del grup NRRO. El soci atén directament cada mandat, també la conversa sobre com presentar una inspecció oberta a un comprador.

Segueix llegint

• Guia: totes les decisions en vendre la teva empresa
• El comprador abaixa el preu després de la due diligence
• Què passa amb els contractes, el lloguer i el banc en canviar el control

Ven amb una contingència oberta sense perdre preu: parla amb Capittal